Esteu aquí

Unes consideracions incials per saber qui eren i qui son els "nois dolents"

Autor: Francesc Rovirosa - 28 oct. 2012 - Universitat Oberta de Catalunya

Al començament la majoria de components i atacs malware anaven dirigits a fer mal directament als ordinadors personals dels usuaris de les xarxes, o a obtenir una certa fama i reconeixement dins del mon "underground" per el fet d'haver pogut "hackejar" cert servidor de certa organització, generalment molt focalitzada en les grans companyies multinacionals o organismes de defensa estatals. Noms com el de Jonathan James (que va aconseguir introduir-se als sistemes del U.S Department of Defense, o als ordinadors de la NASA), Adrian Lamo(intrusions a Yahoo!, Bank of America, Citigroup, Cingular i el New York Times), Kevin Mitnick del qual se'n han fet fins i tot pel•lícules, Kevin Poulsen també conegut com "Dark Dante" (que va crackejar les línies de telèfon de l'emissora Kiis-FM per poder guanyar un premi d'un Porsche), o Robert Tappan Morris (creador del cuc Morris), ja no són noticia. Les seves motivacions principals eren la fama i la notorietat, i moltes vegades es quedava en certa manera desdibuixada la seva personalitat de "Black Hacker" amb la dels "White Hackers" (Tsutomu Shimomura, Tim Berners Lee, Richard Stallman, Linus Torvalds o Stephen Wozniak).

Una aproximació a la situació en que les intrusions i els atacs s'han estat produint pot ser la que mostra la figura següent:

Actualment l'estat del hacking i del malware en general està canviant. L'escenari que més s'aproxima a aquesta situació podria ser el següent:

La fama ja no és necessària, ni per suposat cap motivació. La finalitat de tot el malware és guanyar diners, i per això la majoria d'organitzacions s'han agrupat en multinacionals del crim organitzat.